«Però, temps després, es va fer un cementiri nou, més gran i impersonal, a la sortida del poble, i els van haver de dur allà, sota la farigola que hi creix. I ara això m’alegra perquè amb les inacabables obres de restauració de l’església han espatllat tots els sepulcres antics que hi restaven i s’han escampat, entre les pedres i les herbes els ossos, un a un, blancs i gairebé lluents talment palets de riera: polits per l’aigua manyaga i adusta del temps, arrodonits per aquest amplíssim i pacient riu invisible.» Pàg. 82