El municipi

---

Situació geogràfica. Comarca, extensió, altitud.

L’Alt Empordà és una de les comarques amb més antiguitat històrica i d’importància de Catalunya. La seva història més rellevant començà quan els romans entraren per les costes de la nostra demarcació i establiren la colònia grega d’Emporion, actualment coneguda com a Empúries, que fou la porta d’entrada a les civilitzacions hel·lèniques i llatines. La comarca va mantenir la seva essència en una dinastia pròpia i una gran vitalitat fins al segle XIV.

Geogràficament, l’Alt Empordà està situat al sector nord-oriental de Catalunya. La comarca fa frontera amb França, amb els Pirineus axials; que en ells comencen els rius que desemboquen al mar del Cap de Creus al nord, pel costat de llevant ressegueixen l’accidentada costa Mediterrània i per Ponent fa frontera amb la comarca del Gironès, la Selva i la comarca dels volcans, la Garrotxa.

L’Alt Empordà té la forma d’un triangle invertit amb corbes que situa la seva base en direcció als Pirineus. L’extensió de l’Empordà és molt gran, ja que mesura aproximadament uns 2000 km, que va fer que en el segle XV, ja es dividís en les dues comarques actuals: l’Alt Empordà i el Baix Empordà. El 1936 any de la divisió Territorial de Catalunya la divisió feta anterior es va fixar, i el límit que es va fixar va ser el que parteix des de la mar del Massís de Montgrí i segueix aproximadament la línia divisòria entre el riu Fluvià i el riu Ter.

L’Alt Empordà geogràficament, està formada per una plana al·luvial replanada pels rius Muga i Fluvià, que desemboquen a la mar del Golf de Roses; també té una obertura a la serra de l’Albera i una franja de terraprims al nord, i la petita serra de Valldavià i el massís de Montgrí al sud.

El clima és mediterrani subsumits de matís marítim i la temperatura mitjana és de 15° a Figueres, la capital de comarca. El més característic i més conegut de la comarca és el vent de Tramuntana, fred i violent, procedent del nord, que bufa a uns 70 dies a l’any sobretot a l’hivern. La Tramuntana obliga a resguardar els camps amb fileres de Xiprers, i el vent de garbí és el vent propi de l’estiu.

L’economia de la comarca ha estat durant tota la seva història de caràcter rural-tradicional amb conreus d’Olivera i Vinya, i als fondals conreus de blat, blat de moro i alfals, amb zones d’horticultura i arbres fruiters. La part més humida de la plana, prop dels aiguamolls hi ha una extensa zona de prats naturals o closes utilitzats per la ramaderia. Pel que fa a la pesca no té un paper tan important com l’agricultura i la ramaderia, tot i que hi ha ports de gran importància com el de Roses, el Port de la Selva, Llança i l’Escala.
Però avui dia l’Alt Empordà és una comarca molt turística, sobretot per la Costa Brava, amb els seus racons de bellesa a les costes que fa que el turisme vingui a masses. La bellesa del paisatge, tot i que durant els últims anys ha estat demacrat per alguns incendis durant l’estiu, els seus nuclis arqueològics com el d’Empúries o Roses, els antics monestirs Romànics com el conegut Monestir de St. Pere de Rodes, i també les poblacions de caràcter medieval com Peralada o Castelló d’Empúries. Cal esmentar el turisme artístic de Salvador Dalí, que ha aportat molt turisme a l’Alt Empordà fent esment de Figueres i a Cadaqués – Port Lligat.

L’Empordà ha estat font d’inspiració per a nombrosos artistes i escriptors, entre els quals, destaquen noms com els de Josep Pla, Salvador Dalí o Carles Fages de Climent, que des d’un localisme extrem han cercat projectar-se cap a la universalitat.