«El camí fins els prats vorejats d’arbres passa sense adonar-se’n, entre rialles i gresca. Ja són dins el veritable camí de les Closes, gairebé un túnel de tamarius d’un verd grisenc, i les fileres de saules, de freixes, d’àlbers: cap no ha perdut la fulla encara. Dolors riu i corre conscient de la mirada d’en Tomàs, la mort del qual per la petita Canals no és un secret per a cap dels companys de colla.» Pàg. 147